La guerra total és un terme del segle xx que descriu a una guerra que inclou tots els recursos i infraestructures associats als civils com a objectius militars legítims, mobilitza tots els recursos de la societat per combatre la guerra i dona prioritat a la guerra per sobre de les necessitats dels no combatents.
El terme s'ha definit com "Una guerra que no té restriccions pel que fa a les armes utilitzades, el territori o els combatents implicats, o els objectius perseguits, especialment aquella en la qual no es tenen en compte les lleis de la guerra".[1]
A mitjans del segle XIX, els estudiosos van identificar la guerra total com una classe separada de guerra. En una guerra total, la diferenciació entre combatents i no combatents disminueix a causa de la capacitat dels bàndols oposats de considerar gairebé tots els humans, inclosos els no combatents, com a recursos que s'utilitzen en l'esforç de guerra.[2]